Manifest Padró per Totes

MANIFEST DE LA FUNDACIÓ FICAT

Garantim l’accés a l’empadronament, #PadroXTotes

Als ajuntaments dels Països Catalans i l’opinió pública en general,

La pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest la situació de vulnerabilitat que pateixen moltíssimes persones. Un dels col·lectius més vulnerable és el de totes aquelles persones que, davant la greu crisi habitacional que patim, en no tenir un títol d’ocupació de l’habitatge on viuen, estan veient denegat el seu dret a l’empadronament, i per tant ni han pogut obtenir la targeta sanitària, ni han pogut accedir a cap mena de formació, ajuda d’emergència, o altres serveis públics.

La legislació actual sobre els empadronaments deixa clar que el padró municipal és el registre administratiu on consten els veïns d’un municipi i que tota persona que viu a Espanya està obligada a inscriure’s en el padró del municipi en el que resideix habitualment. Així doncs, tota persona que viu en un municipi (amb independència de la seva situació administrativa) té l’obligació d’empadronar-se i per tant, l’administració local té l’obligació d’empadronar quan es demostra que la persona viu al municipi.

Organitzacions locals com la Plataforma Vallès Oriental Vol Acollir, Dignitat Migrant, Terrassa Sense Murs, Premià Acull, Reus Refugi o Mollet Acull, entre altres, han expressat reiteradament la seva preocupació per la dificultat continua i manifesta d’empadronar als i les ciutadanes que resideixen a municipis catalans, sobretot, en el cas de les persones que arriben de països extracomunitaris- en una mostra més de racisme institucional-, incomplint la legislació vigent així com els diferents pronunciaments del Síndic de Greuges.

De la legislació existent actualment (Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local Art. 15, 16 i 17 i diverses resolucions per les que es dicten instruccions tècniques als ajuntaments sobre l’actualització del padró municipal, essent la darrera la del 29 d’abril de 2020) queda clar que per al tràmit d’empadronament no és imprescindible aportar un títol d’ocupació per poder demostrar que es viu en un habitatge i, per tant, es poden aportar diferents tipus de documents. Fins i tot es preveu realitzar una inspecció municipal per verificar el domicili i possibilita que, en alguns supòsits, s’empadronin en una “adreça fictícia” del propi municipi.

Per tot això SOL·LICITEM:

  • Que s’empadroni sempre en el domicili que el ciutadà refereix com el lloc en el que viu, amb independència dels documents que pugui aportar per demostrar-ho.

  • Que quan la sol·licitud d’empadronament sigui sense domicili fix, les administracions, amb la supervisió dels serveis socials de l’ajuntament i les entitats locals, permetin a les persones sol·licitants empadronar-se a l’adreça d’un centre municipal de serveis socials.

  • Que les administracions locals, a través dels seus organismes d’empadronament, donin sempre resposta per escrit a qualsevol sol·licitud d’empadronament, encara que considerin que no procedeix la inscripció padronal.

  • Que donat que el fet de no estar empadronat dificulta la tramitació de la residència de les persones migrades en situació irregular, s’avisi per mòbil i a través de l’adreça del domicili, dels canvis o caducitats padronals.

  • L’agilitat en la tramitació de les sol·licituds, no demorant en cap cas la resposta més enllà 3 mesos, termini que disposa l’article 21.3 de la Llei 39/2015, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.

En definitiva, sol·licitem que les administracions locals, en virtut de la legislació vigent, deixin d’obstaculitzar el dret a l’empadronament de totes les persones que habiten als seus municipis i facilitin i promoguin l’empadronament, més enllà de les condicions de residència o de la situació administrativa de les persones. Instem els ajuntaments a utilitzar el padró com el que és: un mecanisme d’inclusió i convivència, és a dir, un instrument per garantir els drets i deures dels ciutadans i ciutadanes del municipi, facilitant l’accés als drets universals fonamentals com la salut i l’educació, i en cas de persones immigrades sense permís de residència, poder acreditar el temps de residència a l’Estat espanyol per poder regularitzar la seva situació.

És necessari que les administracions compleixin la llei, però també que treballin per eliminar la discriminació de les persones més vulnerables, persones sense sostre, que viuen en habitacions rellogades o en habitatges sense subministraments bàsics, veïnes que, sense l’empadronament, veuen negats els seus drets més bàsics.

Per tot això, reclamem padró per totes.

A 31 d’octubre de 2020,

(Aquest manifest el signen diverses organitzacions i associacions)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *