Bretxa salarial i Sostre de Vidre – 1ra part

Font: KAOSENLARED

No són pocs els coneguts i amics, que amb motiu de les manifestacions i de la vaga feminista confessen no entendre la queixa, ja que segons ells no existeix, en cap empresa que coneixen, greuge salarial. Segons ells les dones gaudeixen, pel mateix lloc i càrrega laboral, el mateix salari que l’home.
Per descomptat, els nostres amics no
es deuen haver preocupat massa per esbrinar la veritat, es deuen haver circumscrit a algunes empreses que paguen el salari més baix permès, de manera que en aquest cas és relativament fàcil no trobar diferència, excepte en alguns detalls difícils d’explicar si no és per prejudicis clarament masclistes.
Òbviament una empresa no pot fer diferenciació salarial entre home i dona, principalment si és pel mateix lloc de treball, a nosaltres ens costaria bastant trobar una empresa així; no obstant això, ens arriba informació d’algunes empreses que si fan distinció. Aquest tipus d’empresa no té perquè ser familiar o petita, tal com succeeix en el mitjà rural, on trobem el desnivell més gran de salaris; ho podem trobar en les grans empreses, algunes d’elles molt conegudes en l’àmbit de la gran superfície i en la mateixa administració pública. Aquest tipus d’empresa valora més el treball masculí que el femení, sense que ningú ens hagi pogut donar una explicació raonable del perquè, ni tan sols alguns dels seus directius contactats per representants del nostre partit.
Molts estudiosos i les empreses en algun cas, excusen la diferència salarial amb les hores de treball. Segons ells la dona, possiblement per les seves necessitats familiars, no pot treballar tantes hores com l’home, per la qual cosa es ressent el global del seu salari. Aquestes tasques de la llar són les anomenades Cures, un dels pilars de la vaga general feminista del passat 8 de març. Les Cures engloben les tasques de neteja de la llar, cuina, cura i atenció de menors i majors a càrrec. Les Cures, fonamentals per al sosteniment de la societat, no són considera
des treball i no estan remunerades, per tant s’estigmatitzen com de poca importància i no se’ls hi té en compte. La filòsofa italiana Silvia Federici explica en el seu llibre “Revolución en Punto Cero” l’apropiació del treball domèstic i reproductiu, absolutament necessari per desenvolupar el productiu. En relació a aquest cas FEDEA ha desenvolupat un excel·lent treball que mostra les diferències salarials entre home i dona, per hora treballada i en llocs de similar o igual responsabilitat, en cadascun dels estrats professionals i d’edat. Aquest treball és molt complet i a més està coordinat amb altres similars realitzats en la resta de països de la Unió Europea.

El cert és que segons l’últim anàlisi de Geshta (Sindicat de tècnics del Ministeri d’Hisenda), molt més generalista i amb dades del mateix ministeri, les dones assalariades de l’Estat espanyol cobren de mitjana el 29,1% menys que els homes, bastant menys si en aquest càlcul descomptem les que per la seva professió especialitzada cobren igual, sent les seves dades utilitzades per valorar el coeficient.
La bretxa és menor amb els treballadors més joves, encara que en aquest cas són més elles que els homes amb un salari inferior als mil euros. En tots els treballs realitzats sobre aquest tema apreciem que la bretxa s’accentua a mesura que augmenta el salari. Aquest fenomen pot apreciar-se molt bé a Espanya, és a dir, que en les comunitats amb millors salaris la diferència s’accentua; així com als països amb un salari més elevat la bretxa augmenta significativament, però amb variacions producte de la seva idiosincràsia cultural, legislativa o de repartiment de riquesa.

Existeixen nombrosos estudis i opinions sobre el perquè d’aquesta gran diferència. Per a nosaltres i des d’una visió objectiva i exclusivament socioeconòmica, aquesta diferència radica no solament en els prejudicis de la mateixa societat, incrustats des de fa innombrables segles, sinó també en la maternitat, no com a impediment per desenvolupar-se professionalment sinó per la gran competitivitat que últimament ens hem imposat com a societat laboral. Santiago Niño-Becerra comenta en el seu blog que el Sostre de Cristall que la dona ha de trencar és la dependència de la maternitat, no obstant això, ens preguntem de qui és en realitat aquest Sostre de Cristall, si de la societat íntegrament o solament de la dona.

El problema és el model de treball. No tenim cap dubte que la dona està igual de capacitada que l’home, no existeix cap dada que digui que les joves surten de l’ESO, del batxillerat o de la Universitat, menys preparades; en qualsevol cas i segons les dades del ministeri ho estan més que els homes, no obstant això, els llocs que se’ls ofereix són de més baix nivell.

Una gran multinacional contracta als seus directius no solament en relació a la seva preparació sinó també a la seva disponibilitat. Un directiu que cobra dos-cents mil o mig milió d’euros manca d’horari, tant pot estar assegut en la seva taula, analitzant les últimes dades arribades de les seves fàbriques, com al cap de poques hores agafar un avió cap a Karachi sense conèixer el dia de tornada. El director comercial d’una gran empresa mai està segur de l’hora que arribarà a la seva casa, ni tan sols si dormirà en ella. I tampoc es tracta d’excusar la bretxa després que prioritzem, si la relació i el benestar familiar, o un altre model de benestar social que ni és necessari ni té una raonable explicació econòmica. Actualment amb les noves tecnologies de la comunicació i un sistema més col·laboratiu en el treball, viure pendent d’un avió ja no és necessari. La criança dels fills o, de no tenir-los, la simple relació afectiva amb els més propers, és tan necessària per a la dona com per a l’home.

Si bé la bretxa salarial comença en els primers contractes, va augmentant amb el pas del temps accentuant-se a partir dels 26 anys, precisament quan la dona sol començar a quedar-se embarassada. El fet que ja en els primers contractes existeixi una diferència, pot deure’s a un reflex condicionat pel futur.
En el treball de FEDEA podem apreciar com, durant els anys de crisis la bretxa salarial es va reduir, no obstant això, en l’actual treball desenvolupat per Geshta s’aprecia una sensible pujada en el 2016, segurament producte per l’augment dels contractes a temps complet. Entenem doncs, que la bretxa es va reduir en aquests anys de crisis pels acomiadaments massius de treballadors a temps complet i l’augment dels contractes a temps parcial. La dona no solament és més procliu a adoptar pels seus condicionants socials i familiars el contracte parcial, sinó també té major dificultat a trobar un treball a temps complet, havent de demostrar, per aconseguir-ho, majors aptituds i llibertat horària que l’home.

Apreciem també una relació molt directa del desequilibri salarial entre home i dona amb la demografia.
A principis dels vuitanta la bretxa salarial era molt gran, quan solament el 35% de les dones treballava; però a mesura que la dona ha anat entrant de manera massiva al mercat de treball, la pressió social per equiparar els salaris i el repartiment de la cura dels nens, ha fet que vagi disminuint a l’una amb el descens de naixements. En aquests últims anys la natalitat s’ha estabilitzat en xifres molt reduïdes, coincidint també amb una disminució del 0,4% en la bretxa. El petit repunt d’aquesta en una dècima de punt del passat any, coincidint amb la xifra més baixa de la natalitat de tots els temps, podria ser a causa d’un petit augment dels contractes a temps complet, en detriment als de temps parcial.
No podem obviar en aquest estudi que el salari més freqüent a Espanya segons l’INE és de 16.500€ de mitjana, uns 17.500€ per als homes i 14.500 per a les dones, no ha experimentat cap augment en els últims deu anys. Aquest desgraciat fenomen de congelament del salari, almenys hauria d’haver servit per equiparar els salaris, no obstant això, no ha sigut així, per la qual cosa entenem que el problema és sistèmic.
La solució exigeix democratitzar de manera absoluta l’economia des de la seva mateixa arrel, és a dir a la llar i a la família, per arribar al mateix sistema basat en l’acumulació de la riquesa i canviar-ho.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *